Your eyes, your eyes

Et miro als ulls i sé que res ha cambiat. Et miro al ulls i sé que m'hi podria perdre, ofegar-me en móns paral·lels presents només en les teves pupil·les. Et miro als ulls i sé que el món continua sent una merda, que tots aquells somnis passats continuent cremant a dintre meu, maleïnt cada instant de silenci. En el fons sempre havia sapigut que érem ànimes perdudes, mortes. Res no ha tingut mai més sentit del que li poguem donar a base d'hipocresia.
Em perdo en la teva mirada, que tant podria ser blava castanya o vermella, perquè tu no ets ningú i tothom a la vegada, perquè tu només ets l'ombra d'un passat insegur, de les il·lusions que es van podrir fa tant. I es que tot s'acava podrint i només sé recordar la teva figura amparada en foscor, fosa amb ella, com si totes dues, fantasma i buit, fóssiu la mateixa cosa. Com si algunes coses ja mai tinguessin solució.
Et miro als ulls i només sé una cosa, i es que no existeixes.